Algunes vegades, fer uns tallafocs, silvicultura, aclarides o tallar alguns arbres suposa salvar-ne d’altres, els mitjans d’extinció no ho poden fer tot i quan ve l’incendi (provocat o de forma natural com en el cas del Surar), ja és tard.
Cal conscienciar-se i conéixer bé el que es fa perquè quan apareixen les imatges de tallades d’arbres, als periòdics, mitjans de comunicació o apertura de faixes tallafocs els Enginyers Forestals i gent que treballem a la Serra, no siga’m el dimoni destructor. Si es fa, es fa per bé i per conservar molt del que es queda, si no es fa, quan ve el foc no queda res.
El Surar constitueix la sureda més meridional de les de la Comunitat Valenciana. Està constituït per una sèrie de bosquets oberts que són les restes de boscos antics més estesos i presenta la peculiaritat que, a diferència dels que s’ubiquen més al nord del nostre territori, aquest habita sobre sòls evolucionats a partir de substrats calcaris.
El Surar està inclòs en la Proposta de Llocs d’Interés Comunitari (LIC) i també inclou les microreserves de flora anomenades Pla de la Junquera i els Miradors.
A tot aquest indubtable interés científic cal afegir un indubtable atractiu turístic puix que el paratge se situa en l’àmbit de la serra de Marxuquera, a la capçalera d’una sèrie de barrancs confluents en el riu Pinet i ofereix boniques panoràmiques de muntanyes elevades i profunds barrancs. Una visita molt recomanable als aficionats a l’excursionisme i als amants de la natura.